Marc Gràcia

2005-11-08T18:12:00.000+01:00

CAPÍTOL 118 : COM TIRANT FON FERIT EN LO COR AB UNA FLETXA QUE LI TIRÀ LA DEESSA VENUS PERQUÈ MIRAVA LA FILLA DE L'EMPERADORDient l´Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los ulls d´altra part contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè havia estat amb les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d'allí avant no trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que la mort dels dos féu separació. Mas sé-us bé dir, certament, que los ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per moltes honors e consolacions que s'hagués vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta. L'Emperador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora d'aquella cambra. E lo Capità pres del braç a l'Emperadriu e entraren en una altra cambra molt ben emparamentada e tota a l'entorn hestoriada de les següents amors: de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e de Píramus, d'Eneas e de Dido, de Tristany e d'Isolda, e de la reina Ginebra e de Lançalot, e de molts altres, que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricard:-No creguera jamés que en aquesta terra hagués tantes coses admirables com veig.E deia-ho més per la gran bellea de la Infanta. Emperò aquell no ho entès.Tirant pres llicència de tots e anà-se'n a la posada, entrà-se'n en una cambra e posà lo cap sobre un coixí als peus del llit. No tardà molt que li vengueren a dir si es volia dinar. Dix Tirant que no, que lo cap li dolia. E ell estava ferit d'aquella passió que a molts engana. Diafebus, que véu que Tirant no eixia, entrà a la cambra e dix-li:-Capità senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin és, car si per mi vos porà ésser donat algun remei ho faré ab molt bona voluntat.-Cosí meu -dix Tirant-, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre mal sinó de l'aire de la mar qui m'ha tot comprès.-Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns haveu tenguts, jo en só estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'ho, jo us clam mercè e no em vullau amagar res que de vós sia.-No vulllau més turmentar la mia persona -dix Tirant- , que jamés sentí tan greu mal com lo que era sent, que em farà venir prest a mort miserable o a glòria reposada si fortuna no m'és contrària, car la fi de totes aquestes coses és dolor per aquella amor que és amarga.E girà's de l'altra part de vergonya que no gosà mirar a Diafebus en la cara, e no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó que dix:-Jo ame.Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades ab sanglots e sospirs. Diafebus, veent lo vergonyós comport que Tirant feia, conegué la causa per què Tirant reprenia a tots los de son llinatge e encara a aquells ab qui tenia amistat, com venia cas que parlaven d'amors. Ell los deia: "Bé sou folls tots aquells qui amau. ¿No teniu vergonya de llevar-vos la llibertat e de posar-la en mans de vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos mercè?", faent de tots una gran burla. Emperò jo veig que ell és vengut a caure en lo llaç en lo qual humana força no basta a resistir.

2005-10-25T20:45:00.000+02:00

Voldria que el perfum de blanca rosa
Ofegués la pell carnosa d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no te audacia
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada ,
i l'aquietament de tot desig

2005-10-18T19:23:00.000+02:00

Jo no he explicat una historia d'un trobador, sino el que he intentat fer és explicar com era un trobador.

El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia de ser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i també poeta i els cançoners medievals han conservat bon nombre de cants musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.

Els trobadors s'expressaven a través de diversos gèneres fortament reglamentats: el sirventès, de contingut satíric i violent; el plany, lament fúnebre per la mort d'una persona estimada; la pastorel·la, o diàleg amorós; l'alba, que descriu el desvetllar dels amants clandestins a l'albada; o la dansa i la ballada, cançons aptes per ser ballades. Els trobadors van disposar d'una important requesta a les corts feudals.Al seu voltant van néixer justes i tornejos, en què els trobadors rivalitzaven en enginy poètic i havien d'improvisar noves composicions al voltant de temàtiques i formes suggerides pels jurats.

2005-10-04T18:29:00.000+02:00

Quin és el sentit de la vida?

Potser tu penses que els diners, el poder, o trobar una parella pot ser el sentit de la teva vida.O potser busques el sentit de la vida en les opinions dels teus pares , amics, familiars, etc.Peró sempre acabes sentint-te igual sense saber quin és el sentit de la vida.Peró el més interesant és, des de el meu punt de vistaes, que el sentit de la vida el sens per primer cop quan pateixes un gran dany emocional o quan la teva vida corre perill.

Jo encara no he trobat el sentit a la meva vida , peró mica en mica l'anire trobant i per molts obstacles que tingui els intentare solucionarI en aquest moments de la vida, jo en l'unic que penso es que s'ha de disfrutar del moment i ser feliç amb la gent que testima.

2005-09-23T09:47:00.000+02:00

Com sòc jo

Jo em dic Marc Gràcia, tinc quinze anys i visc a la localitat d'Esplugues del Llobregat.Sòc un noi alt, tampoc massa , però en la meva edat és correcte.Tinc els ulls marrons i el cabell més fosc.Jo no es que sigui un noi molt intel.ligent, d'aquells que ho saven tot, jo em considero treballador i les coses d'aquesta manera em surten força bé.En el aspecte de les aficions sòc un fanàtic del fútbol i la fórmula 1, és un dels esports que més m'agraden i que més disfruto.I també m'agrada llegir llibres no molts, però també disfruto llegint els llibres de suspens i aventures.Doncs així sòc jo un noi força normal en una societat també normal.

2005-09-14T21:33:00.000+02:00

BENVINGUT AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!

Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!